Miquel Selga i Ventura Pujol van anar a viure a Cal Saragossa vell el 1892. Quan el seu fill Josep Selga i Pujol va casar-se amb Maria Pey i Xandri es van construir Cal Saragossa nou i se n’hi van anar a viure el 1916, juntament amb els pares paterns, Miquel i Ventura, que van abandonar Cal Saragossa vell. A la casa vella hi van fer les corts per als porcs i un porxo. Josep i Maria van tenir tres filles, Maria, Nati i Àngels, i un fill, Joan. Vivien sense electricitat i sense aigua. Anaven amb un ruc a buscar aigua a la font Fresca, font que avui en dia encara existeix. Tenien conills, gallines, dos porcs, dos burros i cabres. Conreaven els camps sense maquinària (l’utillatge agrícola tradicional que feien servir encara el conservem a la casa ) i en collien hortalisses per a l’autoconsum i també el blat per fer-se el pa, la coca i les galetes (encara es conserva l’antic forn). Mataven el porc dos cops a l’any i treien els ous de les gallines. Al lloc on hi ha la casa rehabilitada hi havia una barraca, on els besavis guardaven les eines per al camp i el bestiar, i una bassa, que servia per als animals i per regar els horts.

Van passar la Guerra Civil espanyola a Cal Saragossa. L’avi Josep es va exiliar uns quants mesos a França l’any 39 per por que l’agafessin els nacionals. Durant la postguerra, pels volts de l’any 42, el bandoler Massana i els maquis van passar per aquesta zona i van saquejar les cases de la rodalia.

Aquesta família va viure a Cal Saragossa fins a l’any 1953. Com que la vida a la muntanya era molt dura i difícil i gairebé era impossible viure allà amb només dos homes a la casa van haver d’anar-se’n. Avui en dia són els fills del Joan, la quarta generació, el Jordi, la Montse i l’Anna, els que porten aquesta casa.